Benvolguda lectora, benvolgut lector, t’has plantejat mai la possibilitat que el teu poble siga una colònia? Una colònia de Madrid, concretament. Probablement no. “Cocentaina” –deus estar pensant– “és un poble de la Comunitat Valenciana, que forma part d’Espanya; i Madrid és la capital d’Espanya; no som cap colònia, som espanyols com el que més”.
Sí, aquesta és la versió oficial de la situació. Però pensa un poc: si no vius en una colònia, per què eres més pobre que els habitants d’altres regions, pagues més impostos i, damunt, reps menys inversions? La nostra comunitat autònoma té una renda per càpita més baixa que la mitjana de l’Estat, és a dir, que som més pobres que altres. Tanmateix, encara hem d’aportar impostos que van a altres regions més riques que nosaltres. No és això una situació colonial?
Com ja vam explicar en aquesta revista fa un parell de mesos, els contestans i les contestanes rebem 230 € menys per persona que la mitjana estatal. Multiplicat pels 11.600 habitants que té Cocentaina, això fa 2.668.000 €. Amb aquesta quantitat ANUAL, tindríem resoltes totes les mancances socials del poble, com ara l’atenció a la dependència o la unificació de CP Sant Joan Bosco. Encara ens quedarien diners per a fer una política activa d’ocupació per a les més de 1.500 socarrades i socarrats que no troben treball.
Però les evidències que Cocentaina podria, sense saber-ho, formar part d’una colònia, van més enllà de l’economia. Fixem-nos en les llengües. Alguns suïssos parlen francés i altres alemany, però tots són igual de suïssos i les dues llengües són igual d’oficials. Si els contestans som tan espanyols com els de Vallecas, la seua llengua i la nostra haurien de ser igual d’espanyoles, no? Per què nosaltres estem obligats a aprendre i usar el castellà, fins i tot sense eixir del territori valencià, i en canvi ells no necessiten fer el mateix esforç amb el valencià? No deu ser que hi ha espanyols de primera i espanyols de segona?
En un poble d’un país no colonitzat, posem per cas Tomelloso, les persones parlen quotidianament la seua llengua, el castellà, amb l’accent propi de la seua comarca. Quan aquestes persones donen una classe o un programa de ràdio, adopten un accent neutre en la mateixa llengua, un castellà de llibre. Nosaltres, en canvi, parlem a diari en el valencià de Cocentaina, però, a la mínima que se’ns acosta un policia (o fins i tot un desconegut) no ens passem al valencià dels llibres, sinó al castellà. Per què canviem d’idioma? Els valencians –inclosos els contestans– tenim tan assumida la nostra subordinació colonial que ja ni ens ho plantegem.
Com han aconseguit reduir-nos a aquesta situació? Per què acceptem l’espoli econòmic i la submissió cultural sense oposar-hi la mínima resistència? Un dels instruments més eficaços ha sigut l’anticatalanisme. Si li dius a un socarrat “asturià” o “asturianista”, no tindrà més transcendència, veritat? En canvi “català” o “catalanista” s’ha convertit en un insult terrible en molts àmbits de la societat valenciana. Quan algú demana un finançament just per a l’administració valenciana, o quan es manté en valencià parlant amb un foraster, o quan s’esforça a escriure correctament el valencià, per a certa gent passa a ser un “monstre catalanista”, deixa de ser persona i ja no es mereix cap respecte.
Com s’ha generat aquesta fòbia? Per què ens anomenen “Levante” i no passa res? I, per què, en canvi, cada volta que diem “País Valencià” algú ens ha de corregir? Com s’ha creat aquesta situació en què un símbol de llibertat, com sempre ha sigut a Cocentaina la senyera de Jaume I, s’estigmatitza com una bandera invasora? És que hi ha un exèrcit de catalans al peu del port d’Albaida que ens volen furtar els tostons i els roviols? O s’ha promogut tota aquesta paranoia precisament per mantindre’ns en la situació colonial que denunciàvem? Tu estigues pendent de maleir els catalans, però vés soltant els caragols i, de pas, abandonant la teua llengua.
Per entendre millor tot aquest fenomen de l’anticatalanisme, com es va crear, com funciona i a qui beneficia, COMPROMÍS porta a Cocentaina el sociòleg i politòleg Vicent Flor, professor de la Universitat de València. Ell, que va dedicar la seua tesi doctoral a aquest fenomen, presentarà el seu llibre Noves glòries a Espanya, anticatalanisme i societat valenciana, el proper 5 de juliol, a les 20 h, al Centre Social Real Blanc. Estem totes i tots convidats a participar-hi.